Walter Raleigh

Walter Raleigh
	;
Nom original	(en) Sir Walter Raleigh
Biografia
Naixement	c. 22 gener 1552 ; Hayes Barton (Anglaterra) (en)
Mort	29 octubre 1618 (Julià) (66 anys); Londres
Causa de mort	pena de mort, decapitació
Sepultura	església de Santa Margarida
Lord Lieutenant of Cornwall (en)
	7 desembre 1587 – 24 març 1603
Membre del Parlament 1597-1998
	; Circumscripció electoral: Dorset (en)
Membre del Parlament de 1601
	; Circumscripció electoral: Cornwall (en)
Membre del Parlament de 1593
	; Circumscripció electoral: Mitchell (en)
Membre del Parlament de 1586-1587
	; Circumscripció electoral: Devon (en)
Membre del Parlament de 1584-1585
	; Circumscripció electoral: Devon (en)
Dades personals
Residència	Jersey ; Anglaterra ; Irlanda
Religió	Protestantisme
Formació	Oriel College ; The King's School (en)
Activitat
Ocupació	explorador, cavaller, polític, escriptor, poeta, espia
Carrera militar
Conflicte	Guerra angloespanyola de 1585–1604
Família
Cònjuge	Elizabeth Raleigh (1593 (Julià)–)
Fills	Walter Ralegh, Carew Raleigh
Pares	Walter Raleigh i Katherine Champernowne
Germans	Carew Raleigh
Premis	Premis Knight Bachelor ;
	Signatura

Sir Walter Raleigh^[1] (circa 1552 - 29 d'octubre de 1618) fou un aristòcrata anglès, escriptor, poeta, soldat, cortesà, i explorador que en gran part es coneix també per popularitzar el consum de tabac a Anglaterra.

Raleigh nasqué en el si d'una família protestant de Devon. Era fill de Walter Raleigh i Catherine Champernowne. Poc és conegut de segur de la seva joventut, encara que passà un xic de temps a Irlanda, al castell de Killua, Clonmellon, comtat de Westmeath, que participà en la supressió de rebel·lions i que participà en dues massacres infames a l'Illa de Rathlin i Smerwick. Més tard, esdevé amo de propietats confiscades als irlandesos. Guanyà ràpidament el favor d'Elisabet I d'Anglaterra, i fou armat cavaller el 1585. Estava implicat en la primera colonització anglesa de Virgínia sota una patent reial. El 1591, secretament, es casà amb Elisabet Throckmorton, dama de companyia de la reina, sense el permís d'aquesta, per la qual cosa ell i la seva muller foren enviats a la torre de Londres. Després del seu alliberament, es retiraren a la seva propietat de Sherborne, Dorset.

El 1594, Raleigh tingué notícies d'una «ciutat d'or» a Amèrica del Sud i navegà per trobar-la, i publicà un conte exagerat de les seves experiències en un llibre que contribuí a la llegenda d'El Dorado. Després que la reina Elisabet morís el 1603, Raleigh fou empresonat altre cop a la torre, aquest cop per estar presumptament implicat en el complot de Maine contra el rei Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, que no afavoria els seus interessos. Tanmateix, el 1616 fou alliberat per dirigir una segona expedició a la recerca d'El Dorado. Aquesta fou infructuosa i soldats sota el seu comandament saquejaren un lloc d'avançada espanyol. Retornà a Anglaterra, i per apaivagar els espanyols fou arrestat i executat el 1618.

↑ S'ha escrit també Rawley, Ralegh, Ralagh i Rawleigh. "Raleigh" és la grafia més habitual, encara que ell, ell mateix, utilitzà aquesta grafia només un cop, que es conegui. La seva preferència més coherent era per a "Ralegh". El seu ple nom és correctament Plantilla:Pron-en, tanmateix, en la pràctica /ˈræli/ "reli" o fins i tot /ˈrɑːli/ "rahli" són les pronúncies modernes habituals a Anglaterra.

[1] S'ha escrit també Rawley, Ralegh, Ralagh i Rawleigh. "Raleigh" és la grafia més habitual, encara que ell, ell mateix, utilitzà aquesta grafia només un cop, que es conegui. La seva preferència més coherent era per a "Ralegh". El seu ple nom és correctament Plantilla:Pron-en, tanmateix, en la pràctica /ˈræli/ "reli" o fins i tot /ˈrɑːli/ "rahli" són les pronúncies modernes habituals a Anglaterra.

[1]